Sant Tornem-hi

Dons si, torna a ser Dilluns i torna a ser tant dur com sempre. Per això, Sant tornem-hi! I d’on deu haver sortit aquesta expressió?? Qui es Tornem-hi? És curiós…

Bé, ahir vaig anar al cine a veure Alicia en el País de las Maravilllas en 3D. La veritat, està molt bé i a qui li agradi Tim Burton no el decepcionarà. No es la millor pel·lícula de aquest boig bon home però es digna de veure. Si la voleu veure en 2D tampoc deu estar malament, però trobo que es desaprofitar-la. Ara, aixó si, el que m’indigna no es la peli, es tenir que pagar 9,10€ per veure qualsevol pel·licula amb unes ulleres que em destrossen el tabic nassal (s’escriu així?) i que les he de netejar amb la samarreta perquè la gent dels cines no es dignen a netejar-les ells… 9€!!! Es gravíssim!!! 1500 pessetes! Recordeu quan el cine costava 300 peles i 150 el dia de l’espectador?? En aquella època jo anava al cine a les 4 de la tarda perquè no em deixaven tornar tard a casa xD

Fora bromes, trobo que es un autèntic robatori que ens facin pagar 7€ per una peli normal, 9€ ja es una estafa que hauria de ser penada! Però ells ho tenen molt clar, veuen que ho paguem igualment, costi 5, 7, 9 o 100€ hi anem igualment. Clar que hi anem!!! Que voleu que fem?? Un Diumenge per la tarda, una persona sana, atlètica i ben plantada que no té parella (només em falta penjar cartells al carrer per publicitar-me) dons que voleu que faci? Tot està tancat i l’únic lloc obert són els cinemes. I d’aquí poc encara serà pitjor! S’acabarà la lliga de futbol i ja ni els dissabtes valdran la pena… Millor deixo de pensar en això, que em poso trist… 😦

Res, a tirar endavant, comença una nova setmana i espero que aquesta vegada no hi hagi cap impuls electromagnètic que provoqui la caiguda general de les comunicacions en algún possible poble que visiti. Tot i que molaria tornar a la època en la que ens comunicàvem per carta… Jajajaja! Impossible!!! Vist com van a Correos, probablement encara hem de rebre cartes del 2000! (Ho he viscut de primera mà! Creieu-me, pot ser totalment possible!)

En fi, passe-ho un bon dia! 😉

La dulce rutina

No, no he canviat l’idioma del blog, simplement ho he trobat mes cool en castellà.

El significat del títol es simple i únicament perquè s’han acabat el fer de comercial diàriament. Ara torna la rutina, el dia a dia, el servei tècnic. I ara pensareu: Putada, ja no ens explicarà anècdotes que li passen a les botigues!! Us equivoqueu!! Per sort o per desgràcia, les anècdotes no passen únicament a una botiga, estan a l’ordre del dia. Nomès dir-vos que el primer dia que vaig tornar al servei tècnic, a la mitja hora d’estar treballant, ja em vaig esbarallar amb una persona… Peró no va haver-hi sang…

Avui, sense anar més lluny, he anat amb un company de feina a Almacelles, a Lleida vamos! El noi amb qui he marxat es la única persona que conec que no ha fumat mai ni ha pres cap substància additiva pero que provoca que una infermera, experta ella, li pregunti si es drogava! Anar amb ell es super divertit! Saps que el dia que surts amb ell estaràs de festa fins tard… i els cap de setmana, ni te cuento!! Es gafe! Pero gafe, gafe!!! Junts, hem aconseguit fites molt grans! Hem aconseguit sortir de casa d’un client a les 10:30 de la nit… quan «només» teníem que configurar una wi-fi. Hem vist com coses que funcionaven perfectament, deixaven de funcionar sense cap tipus d’explicació, hem atropellat a una iaia (bé, això va passar sense ell, però estava aprop i segur que va portar mal karma)

Avui, peró, ens hem superat, hem aconseguit arribar a on encara no estava descobert! Hem descobert una part del mapa i hem pujat un parell de nivells d’experiència. Hem aconseguit que per segona vegada la mateixa empresa deixi de funcionar internet sense, aparentment, una raó en concret. Èpic! Però aquí no acaba la cosa, no tan sols ha deixat de funcionar internet en la empresa, sinó que totes les comunicacions que hi havia en el poble han desaparegut. Telèfons fixes, cobertures de telèfons mòbils, radios, etcètera. Això m’ha portat a fer una petita trucada als meus estimats amics de telefònica i fer un parell de preguntes.

– Buenos dias, le atiende Carlos, que desea?

– Buenos dias, mira, resulta que ha dejado de funcionar internet y me gustaría saber que está pasando

– Si claro, dígame el teléfono

Estaba excitadíssim! M’havia agafat el telèfon un tècnic amb criteri! I semblava que sabía el que deia! Li dono el telèfon i em comunica que, efectivament, hi ha un problema en la línia de telèfon.

– Efectivamente, hay un pequeño problema en su línea telefónica. Los técnicos de campo están trabajando en ello.

– Puedes decirme que pasa? Volia saber si la fí del món s’acostava en forma de interrupcions tecnològiques o si, simplement, el volcà finlandès de nom impronunciable i encara més complicat d’escriure, estava penetrant al país.

– Lo siento, no puedo decirte que pasa.

– Pero no puedes decirme que pasa, ¿por que no lo sabes? ¿O por qué tu no puedes acceder a esa información?

– No, no! No puedo acceder!

– Entonces, ¿puedes decirme si el problema es solo en la empresa o en la zona? Per un colega que val la pena que em toca i semblo tope de borde a l’hora de parlar amb ell!

– Si claro! Efectivamente, me indican que la hay una avería MASIVA en toda la zona y que probablemente tarden bastantes horas en repararla

– ¿Es por eso que toda la cobertura de teléfonos móviles se ha ido al traste también?

– Si, probablemente un nodo se haya averiado, volver a ponerlo en funcionamiento conlleva mucho trabajo.

No donava crèdit al que deia l’home! Desprès, tota la gent va començar a ser conscient del que comportava no tenir cap tipus de comunicació amb la gent que estava més enllà d’un crit. El caos regnava en el poble i tothom va començar a sentir la necessitat imperial de trucar a casa seva per comprovar que no tenien telèfon. Potser eren les típiques persones que diuen: A mi això no em passarà!

La veritat es que ha sigut divertit! I la gent més espavilada dirà: I com es que vas poder parlar per telèfon amb la gent de telèfonica?? Ah!!! Misteris de la vida!!

En fí, penseu en les petites coses que pràcticament no les i fem cas. Son coses que les passem per alt, com si no importèssin, peró estàn per algun motiu. No per petites son menys importants. Queda una mica monyes tot aixó, però es que he vist un capítol d’una serie que m’ha agradat molt! 😉

Bona nit!

L’enemic

Dons si, que passa? Ja se que tots penseu que sóc una persona modèlica, digne de respecte i perfecte… Vale, ja podeu tornar tots a les vostres cadires i quan acabeu de riure de la xorrada que he dit, podeu continua llegit… Ara en serio, com totes les persones, tinc amics i enemics, probablement més enemics que amics, però això no ve al cas ara mateix.

Peró això no vol dir que n’hagi de tenir a la botiga, ja que simplement em dedico a atendre lo millor possible, ficant bona cara a totes les persones que passen encara que no vulgui i venent el que pugui. Si segueixes aquests passos, la teoria diu que tot anirà bé, que ningú en tirarà res en cara, que tothom t’adorarà i que les senyores grans et voldran presentar a les seves joves netes solteres i disposades a caure rendides als teus braços, però a la pràctica no tot es així (en especial lo de les netes, anda que no tindria pretendentes jo sinó!)

Resulta que una pobre ovella descarriada va entrar desorientat a la botiga 2 i, sense saber ben be on era, em va preguntar per IPOD’s. Un incís, si no teniu ni idea de que és un IPOD i no sabeu distingir un ratolí de PC amb un rotring, no feu cas de la gent que us diu que l’IPOD es una meravella, els carrega el diable!!! Seguim, desprès de la típica pregunta que et fa una persona que vol un IPOD i no sap que es: Peró, un IPOD què és? s’endú un IPOD Touch, que es com un IPHONE però sense telèfon.

Dons resulta que ara cada dia el tinc aquí, a la botiga, de convidat especial. Preguntant-me:  I això com va? Això perquè serveix? Això d’aquí es una bomba a punt d’explotar? Dons no, no ho era, però podria haver-ho sigut… Cada vegada que el veig entrar per la porta, m’entren picors. Està aconseguint proclamar-se el meu enèmic mortal, com seria el Actor secundario Bob per el Bart Simpson, el Duende Verde per Spiderman, o la Vicodina per el House. Peró, com tot heroi, he de aguantar estoicament les envestides del meu enemic.

Per sort, no tot són enemics, també hi ha sang!! Mentre atenia a una parella, a la noia li ha entrat un rampell estrany que no he sabut interpretar, he pensat: S’haurà enrecordat d’alguna cosa… Soc molt lent per aquestes coses jo. Resulta que ha començat a actuar de manera estranya i a parlar amb el seu marit (entenc) a cau d’orella. A l’estona, l’home em diu

– Perdona, teniu serveis aquí? Es que té una emergència…

– Si clar, aquí estan. (La història començava a tenir color, mai millor dit)

I la noia, tota amabilitat ella, diu  Son coses de dones, jejeje. M’entre es dirigia als serveis, no podia evitar formular-me una pregunta mentre una cançó ressonava dins meu: ¿A que huelen las nubes?

A totes les noies que llegeixen aquest blog, que se que sou moltes… ¬¬ A partir d’avui m’he convertit en un expert reconeixent quan a una femella li ve la senyoreta Irma, tranquil·les, no ho diré a ningú! Si es que soc tot un gentleman! 😉

L’avi macu

Bon dia,

Avui li he explicat una història a la meva meravellosa jefa (es qui em paga nens!) Desprès, m’ha preguntat:

– Com es que només et passen a tu aquestes coses??? I es que és cert!!! Perquè?? Aviam, quantes botigues deuen haver a la ciutat? 500? 1000? Ni idea, però, perquè tots venen a mi????

De debò, les coses mes surrealistes les trobarem a la botiga 2 on sempre estem disposats a donar un «servei afegit» a aquelles persones que ho necessitin.

Ahir va venir un senyor gran, l’Avi macu, tindria uns 70 i algun anys. Per fer-vos una idea, imagineu-vos una persona baixeta, rodoneta, amb calva i cabell blanc. Ostia! Mireu la foto! Aquest senyor es Quique Guasch, seguidor del segon equip de futbol de Barcelona i l’avi del que parlo era clavat a ell, pero una mica més rodó!

– Bona tarda, teniu DVD’s de 8? No de 4, sinó de 8

Un s’acaba acostumant a que li demanin una cosa i realment vulguin un altre totalment diferent…

– DVD’s de doble capa, oi?

– Si, suposo que es això! (una vegada té els dvd’s a la mà, em pregunta…) Què és aquest 8??

– Senyor, són les 8 Gigues de capacitat del DVD, tal com m’ha demanat…

– Ah! Quin cap el meu… Vinc de la farmàcia però no he trobat el que volia.

Ja comencem amb les històries… La gent dona per sentat que no tens res a fer. Però com que es un avi macu, tampoc el pots fotre fora així com així…

– Aquí, una mica més amunt, hi ha una farmàcia gran també. Potser allà troba el que busca.

– He d’anar cap abaix, en trobaré un altre probablement. Es que, mira que no tenir-ne d’allò que vull! Es que costa de trobar-ne eh!

– Home, normalment, les farmàcies tenen tot lo necessari per viure. (Gran error per part meva)

– Dons no tenen VIAGRA. Es que m’he tret una novieta i clar, l’he de satisfer! Peró ja no se m’aixeca fill…

Mare meva, mare meva, mare meva!!!! L’avi macu, de 100 anys, m’està parlant sobre sexe. No es que estigui en contra, es que no m’esperava aquesta conversa a la botiga! Això si, tenia d’aprofitar l’ocasió! No podia deixar-la passar! La temptació podia amb mi…

– Ostres, quin greu! Però, mai? Es a dir, ni quan s’acaba de despertar???

– Ni la trempera matinera fill…Pero amb la Viagra si que funciono!!

– Felicitats!!! (Bua! Ploro sang! Peró encara no s’ha acabat) I que? Dura molt? Es a dir… dreta

– I tant! 4 o 5 hores! (Peazo aguante tiene el viejo!) Però jo no aguanto tant eh! Em canso molt abans. Es que ja soc gran! Peró desprès, per baixar-la, m’he d’estar tranquil i estirat durant una bona estona que aprofito per dormir.

– Desitjo enormement que trobi les pastilles senyor, passi un bon dia! O nit…

A aquest ritme, treure un llibre per Sant Jordi amb històries vàries que probablement no compri ningú però, ja hauré tret un llibre. Si el Piquè pot, per què jo no??? Si som iguals pràcticament!

Aprofitant que surt el tema de Sant Jordi. No tinc novia (per a qui li pugui interessar) i m’agrada llegir. Si alguna ànima caritativa decideix regalar-me’n algun, els de la sèrie de TV True Blood estan en el meu punt de mira i valen 10€ cada llibre!

Gracies 😉

MESSIento seguroooo!!!!

Comença una nova setmana a la botiga 2. Estic eufòric i tinc motius per estar-ho!! Perquè? Aviam, les persones que hagin estat vivint en un zulo aquestes últimes setmanes o hagin entrat en un coma induït de 3 dies no ho sabran, però la resta de mortals del món ho hauria de saber!!! I es que per segon any consecutiu el Barça repassa al Madrid en el seu propi camp!!! De debò, veure marxar als aficionats merengues deu minuts abans de que acabi el partit, es una delícia!!!! L’únic punt negre de la nit va ser que no els i fiquéssim 4 gols i que el meu gran amic Adagio estigués malalt. Es el primer clàssic que no veiem junts en anys!!! (Que romàntic… xDDD)

Peró vaig a lo meu, que em perdo en coses no terrenals… No, no em refereixo a això, sinó a això!!

No tinc prevista cap història per avui i no es perquè no n’hi hagi… Es perquè he agafat i he fet un recull de frases o preguntes estúpides que et poden fer en un dia normal de treball. Para muestra, un botón…

– Vendéis básculas??

Frases com aquestes són les que han provocat que jo escrigui un blog. Frases que aconsegueixen treure bilis en el moment en que les escoltes i que et treuen més de una sonora rialla quan les recordes amb els teus amics.

– No soc una persona violenta, soc una persona de pau

Això ha fet canviar el meu punt de vista sobre les persones que tenen despreniments de retina…

– Y estos altavoces, cuanto volumen tienen???

Quan una noia de 15 anys acostumada a IPOD’s, MP3’s i totes aquestes coses et pregunta quant volum té i la única resposta que se t’acudeix es: mmm… alto? Que fas? Segur que has donat el millor de tu per respondre aquesta pregunta??? :S

– Lo tengo en rojo y azul oscuro,  cual prefieres? (aquesta frase es meva)

– Que colores tiene el azul oscuro??

La mateixa noia de 15 anys em fa aquesta meravellós pregunta 1 minut desprès, així, sense anestèsia i sense temps a reposar-me de la aberració d’abans… No se chica, espera que busco en internet que número tiene azul oscuro en la paleta RGB.

No ens oblidem de la gent que entra a «fer-se fotos». Aquests son molt bons perquè entren, s’estan 10 minuts esperant a que acabis d’atendre a la gent que va davant seu, gent que està comprant ordinadors (a granel), cd’s, teclats i ratolins, IPOD’s, etcètera, arriba el seu torn i et pregunten:

– Aquí hacéis fotos, ¿verdad? Es que en la panadería han dicho que un poco más abajo hacen…

A veure, primer, la resposta es NO. Segon, porteu 10 minuts esperant, amb 5 persones davant, cap d’elles s’ha acostat tan sols amb una càmera de fotos ni jo m’he absentat (de marxar, no de la beguda eh!) per anar a tirar cap foto. A més, el carrer té dos-cents metres i només us heu dignat a caminar els deu primers. Venga ya! Que si escupo dono a un foto prix aquí al costat!!!

En fi… es que ja no se que més posar, n’hi ha moltes peró a l’hora de la veritat m’oblido. Apa, passi-ho bé!

Aquesta tarda…

Aquesta tarda… post nou!!
Yujuuu!!!

¿Qué propósito tiene la vida?

Abans d’aixecar cap mal rotllo o que penseu que soc un putu cabró que no té en compte la opinió i les creences dels demès, vull recordar-vos que la meva única intenció es entretenir una estona sense ferir la sensibilitat dels demès. Si la fereixo en algun moment, demanar disculpes i sinó, que s’aguantin (un altre dia ja demanaré disculpes per això també xD)

¿Qué propósito tiene la vida?

Olles, xarxes islàmiques, «gamuzas», bàscules, un comercial en funcions ha d’estar preparat per respondre a qualsevol petició que ens facin els usuaris… Per desgràcia, a la universitat on anava a fer el cafè quan sortia de treballar, no em van ensenyar mai a respondre a algunes coses. ¿Que propósito tiene la vida?
Una senyora, molt bona persona, m’ha vingut i m’ha fet un dels discursos més impactants que m’han fet mai en la meva vida de comercial i de comercial en funcions… Desprès de passar-se una estona davant del vidre esperant a que se li obrís la porta miraculosament, la senyora s’adona que la porta està un metre a la seva esquerra.

Entra i:

– Bona tarda, jo no vinc a comprar res, però tampoc et vinc a vendre! (O_O a quadros m’he quedat) Jo no sóc una persona violenta, sóc una persona de pau…

– Senyora, si va així per la vida segur que no li passarà res dolent (no sabia que dir, m’havia hipnotitzat!)

– Si ja li dic jo al meu metge, però ell em va dir que m’havien d’operar de l’ull per un despreniment de retina i ara no veig per aquest ull (la senyora m’assenyala el seu ull dret mentre jo no dono crèdit. Que té a veure això amb tota aquesta història???)

– (continúa ella) En fi, fill, Quin propósit té la vida? T’ho has propossat mai? Fins a on has d’arribar?

– Jo em proposo moltes coses senyora. Arribaré fins on faci falta…

– Peró, nosaltres estem aquí per un propòsit. Quin és? El de la vida eterna!

I fins aquí hem arribat. El meu límit arriba el moment en el que començo a veure una conversa que traspassa lo terrenal i en que jo no tinc cap ganes de establir en aquest moment!

– Senyora, amb tots els respectes, tinc molta feina. Si no vol comprar res, he de continuar fent el que estava fent (Estic aprenent a fer ganxet i em queda una màniga d’un jersei que vaig començar ahir, quina emoció!!!)

– Llegeix-te aquest llibre! (adivineu el nom del «llibre»? Exacte! ¿Qué propósito tiene la vida?)

– Peró, tot això va de l’església i aquestes coses, oi??? (no tinc ni més tacte ni més coneixement, ho sento!)

– Va sobre el Totpoderós!!! (Un tro al carrer, les llums de la botiga 2 s’apaguen i un llamp la il·lumina tota. Resultat: un ginye de la ostia i els pantalons tacats)

La senyora va marxar desitjant-me que el totpoderós em toqués el cor i que s’alegrava d’haver conegut a una persona tan alta, guapa i forta. Per qui no em conegui, ja sap la meva descripció física (envieu-me un correu per quedar… ;)), per qui em conegui, ja sap que estic mentint…

Una hora abans d’aquest «aconteixement», trobava a faltar els «debajo del mar» i els «lo mas vital». Desprès d’això, me’n vaig oblidar completament. Un parell d’hores desprès, els torno a trobar a faltar…

A tot això, recordar-vos que tot això ho faig amb clau d’humor i que si hi ha algun problema torneu al principi del post i ho entendreu millor. Us torneu a llegir el post o tanque la pàgina i torneu d’aquí un parell d’hores, així tindré més visites i em sentiré més realitzat. Si no teniu cap problema, no cal que torneu a començar, però si torneu al blog d’aquí un parell d’hores també sumareu.

Gracies!

…

Els que tingueu un blog sabreu, i els que no ara us ho explico, que ficar títol a un post es molt complicat! Més encara si el contingut del post no es té un tema concret. Quina es la sol·lució? Punts suspensius 😉

Va, si, estic escrivint poc… Ho se! Peró tinc motius de sobra per no haver-ho fet. Diguem que no he escrit perqueeeee… perquè no he volgut, va! Si ja, no es excusa, peró el blog es meu!

Aquests dies estic a la botiga 2, es un altre mon. La sensació de que estas fent alguna cosa malament, es constant…

Perquè??? Perquè????? (crits de centenars de persones preocupades per mi) Ostres! Amb el xivarri de tota la gent preguntant a l’hora fa que no pugui pensar amb claredat. Es molt simple, aviam, faig pudor? Que jo sàpiga, no tinc cap membrana corporal que provoqui una repulsió tan gran com perquè nomes entri la gent mes «guai». I quan dic «guai» es mooooooooooolt irònic… Sort en tinc que, com a mínim, tinc alguna alegria! No es que sigui un gran creient, Peró es que quan el tens a davant, l’únic que pots fer es rendir-te davant d’ell… Si, parlo de Messi! I es que gracies a ell i el Barça, vaig guanyar una porra i un llibre!

Peró tornant al tema que a tots us interessa… ¬¬’ He de reconèixer que els moments en que millor m’ho passo atenent a una botiga, es quan una persona et ve, parla com si entengues (amb la intenció de vacil·lar davant de la persona que l’ha acompanyat, o simplement, perquè es pensa que el que sap es el correcte) i a sobre, esta totalment equivocat!

– Hola bon dia! (Saludo a la parella d’edat avançada que intenta entrar per el costat equivocat de la porta)

– Bon dia, mira tinc un problema. Resulta que ha casa he montat una xarxa islàmica… (al sentir aquestes paraules el meu instin em va obligar a amagar-me sota el mostrador i cridar)

– NOO! CALLI!! Que vindrà el FBI!!!! (De ben segur que aquest home era un espia i volia veure com actuàvem davant de casos de terrorisme…)

Total, em sembla que el pobre home no va acabar d’entendre la broma i aixo que li vaig ficar molta il·lusió. La gent es desagraïda per naturalesa… 😉

En fi, últimament, les meves musses s’han marxat de parranda. No tinc res a escriure i abans d’escriure mes tonteries, millor deixar-ho per demà. Realment no se si el problema es de les musses (n’he tingut mai d’això??) o es meu, ja que la meva memòria a curt termini no aconsegueix retenir mes de 2 hores un succés interessant i el que em passa, em costa recordar-lo. I si el reté, aquest es automàticament substituït per algun altre en quan em passa un altre cosa divertida o veig una tia bona pel carrer!!

Que aquesta es un altre! La botiga 2 es una peixera! Estic pràcticament al centre de la ciutat, tinc una vidriera que des de fora es veu tota la botiga i totes les noies paren a mirar-me quan passen per davant. Per elles, jo dec ser com una especie de panda que esta menjant bambú dins de la seva gàbia i els diverteix mirar-me.

Tinc un parell d’anècdotes de tintes al foc (que se que us agraden), ja us explicaré… o no…

Edito:

¿Que propósito tiene la vida? Penseu…

Satisfer necessitats

Faig un pos únicament per satisfer els desitjos d’una persona i agraïr-li la seva perserverancia a l’hora d’entrar al blog ja que gràcies a ella pugen les visites…

VA POR TI JEFA!;)

De moment encara estic prou content, venim d’uns dies de «esbarjo» que m’han ajudat a rehabituar-me desprès d’un parell de setmanes de diversois canvis. Però aixó no evita que la gent em demani coses rares… Lo mes surrealista del dia, sens dubte, ha sigut un noi que ven cd’s de pel·licules que ha entrat i m’ha demanat una bàscula. Sisi! Una BÀSCULA!!

– Perdona… una bàscula? De pesar? De las que te dicen que estas gordo?? (no donava crèdit!)

– Si, claro! De que va a ser sinó? (Lo més fort es que ho deia en serio!)

– Estooo… es que esto es una tienda de informatica… no tengo bàsculas…

– ¿Y de donde quieres que saque yo una bàscula?? (Eso, eso! Vacilando!)

– No se… ¿Carrefour? ¿Una farmácia? ¿Miró?

A sobre marxa indignat, la gent no sap agraïr l’ajuda que li presten… es ben be que…

Aquesta nit més i millor!

Odi!

Definitivament, avui a sigut un dia de merda…

I no ho dic perquè el Barça hagi empatat… Ni tampoc perquè estigui desitjant que Cesc s’hagi trencat la trompa de fal·lopi al xutar el penal… Sinó que, a sobre, no podré veure l’últim capitol de LOST, perquè el senyor PC m’ha donat pel sac i no a volgut fer la seva feina!!!

Per sort, no tot son desgràcies. No, avui no parlo de la botiga, us vull ensenyar un vídeo amb el que m’he rigut mooooolt!!! Avis a tots els que no hagin vist fins la quarta temporada de LOST, no mireu el video! No explica res rellevant, et descollones, i la cançó es de lo mes… com ho diria… diguem que m’ha transportat a una època en la que em sembla que casi no havia ni nascut! xDDDD

Mireu el vídeo

Li tinc una especial empatía al personatge de Ben Linus. El cara-granota de LOST i aquest vídeo m’ha fet especial il·lusió.

Demà us explicarè la contínua batalla amb la gent que vol comprar tinta! A mi, cada día em sorpren més com la gent es treballa estrategies per aconseguir complicar-me la venda d’un cartutx… :_(