MESSIento seguroooo!!!!

Comença una nova setmana a la botiga 2. Estic eufòric i tinc motius per estar-ho!! Perquè? Aviam, les persones que hagin estat vivint en un zulo aquestes últimes setmanes o hagin entrat en un coma induït de 3 dies no ho sabran, però la resta de mortals del món ho hauria de saber!!! I es que per segon any consecutiu el Barça repassa al Madrid en el seu propi camp!!! De debò, veure marxar als aficionats merengues deu minuts abans de que acabi el partit, es una delícia!!!! L’únic punt negre de la nit va ser que no els i fiquéssim 4 gols i que el meu gran amic Adagio estigués malalt. Es el primer clàssic que no veiem junts en anys!!! (Que romàntic… xDDD)

Peró vaig a lo meu, que em perdo en coses no terrenals… No, no em refereixo a això, sinó a això!!

No tinc prevista cap història per avui i no es perquè no n’hi hagi… Es perquè he agafat i he fet un recull de frases o preguntes estúpides que et poden fer en un dia normal de treball. Para muestra, un botón…

– Vendéis básculas??

Frases com aquestes són les que han provocat que jo escrigui un blog. Frases que aconsegueixen treure bilis en el moment en que les escoltes i que et treuen més de una sonora rialla quan les recordes amb els teus amics.

– No soc una persona violenta, soc una persona de pau

Això ha fet canviar el meu punt de vista sobre les persones que tenen despreniments de retina…

– Y estos altavoces, cuanto volumen tienen???

Quan una noia de 15 anys acostumada a IPOD’s, MP3’s i totes aquestes coses et pregunta quant volum té i la única resposta que se t’acudeix es: mmm… alto? Que fas? Segur que has donat el millor de tu per respondre aquesta pregunta??? :S

– Lo tengo en rojo y azul oscuro,  cual prefieres? (aquesta frase es meva)

– Que colores tiene el azul oscuro??

La mateixa noia de 15 anys em fa aquesta meravellós pregunta 1 minut desprès, així, sense anestèsia i sense temps a reposar-me de la aberració d’abans… No se chica, espera que busco en internet que número tiene azul oscuro en la paleta RGB.

No ens oblidem de la gent que entra a «fer-se fotos». Aquests son molt bons perquè entren, s’estan 10 minuts esperant a que acabis d’atendre a la gent que va davant seu, gent que està comprant ordinadors (a granel), cd’s, teclats i ratolins, IPOD’s, etcètera, arriba el seu torn i et pregunten:

– Aquí hacéis fotos, ¿verdad? Es que en la panadería han dicho que un poco más abajo hacen…

A veure, primer, la resposta es NO. Segon, porteu 10 minuts esperant, amb 5 persones davant, cap d’elles s’ha acostat tan sols amb una càmera de fotos ni jo m’he absentat (de marxar, no de la beguda eh!) per anar a tirar cap foto. A més, el carrer té dos-cents metres i només us heu dignat a caminar els deu primers. Venga ya! Que si escupo dono a un foto prix aquí al costat!!!

En fi… es que ja no se que més posar, n’hi ha moltes peró a l’hora de la veritat m’oblido. Apa, passi-ho bé!