Odi!

Definitivament, avui a sigut un dia de merda…

I no ho dic perquè el Barça hagi empatat… Ni tampoc perquè estigui desitjant que Cesc s’hagi trencat la trompa de fal·lopi al xutar el penal… Sinó que, a sobre, no podré veure l’últim capitol de LOST, perquè el senyor PC m’ha donat pel sac i no a volgut fer la seva feina!!!

Per sort, no tot son desgràcies. No, avui no parlo de la botiga, us vull ensenyar un vídeo amb el que m’he rigut mooooolt!!! Avis a tots els que no hagin vist fins la quarta temporada de LOST, no mireu el video! No explica res rellevant, et descollones, i la cançó es de lo mes… com ho diria… diguem que m’ha transportat a una època en la que em sembla que casi no havia ni nascut! xDDDD

Mireu el vídeo

Li tinc una especial empatía al personatge de Ben Linus. El cara-granota de LOST i aquest vídeo m’ha fet especial il·lusió.

Demà us explicarè la contínua batalla amb la gent que vol comprar tinta! A mi, cada día em sorpren més com la gent es treballa estrategies per aconseguir complicar-me la venda d’un cartutx… :_(

Núvols i clarianes

Maleït el dia que escullo deixar-me la jaqueta a casa i vestir-me únicament amb mànigues de camisa (avís als morbosos, anava amb pantalons eh!) Acostumat a aquest últims dies en els que començava a fer bon temps i un solet ven macu, resulta que agafa el sol i s’amaga darrera dels núvols! I tot per que? Si el que volia era que se’m marquessin els mugrons… dons ho ha aconseguit!! Resultat: fred

El dia a començat a bé, ha sigut l’aniversari del Reiki (si, a partir d’ara ficaré motes als meus companys de feina, així em resultarà menys violent trobar-me’ls desprès) i ha portat croissants. Es la tradició, aniversari = croissants.Peró els núvols no han trigat a aparèixer… El matí a sigut una autèntica odissea. La gent anava i tornava refregant-me que ells tenen festa i que, com que no tenen res millor a fer, poden venir a tocar la moral al nou comercial en funciona de la botiga d’informàtica del costat de casa. Per sort o per desgràcia, entra el primer client

– Bon dia, vinc a buscar tinta

Si us plau! Que fa la gent amb la tinta??? Se la veu? Es que no es possible, entren centenars de milers de persones a demanar tinta o si li puc reomplir el cartutx vell. Vaig jo a un bar amb una ampolla d’aigua minera font vella i li dic al cambrer “Perdona, me la pots reomplir??” Peró lo millor de tot es el que ve desprès.

– Ja que estàs aqui (quin remei! I si em donessin 5 cèntims cada vegada que he sentit aquesta frase…) i com que veig que no estàs fent res…

– A no, tranquil. Portem 10 minuts esperant a que vostè trobi el paper del model de impressora de dins el moneder i el material que tinc darrera el mostrador s’etiquetarà i es col·locarà en les estanteries solet. Si els tinc molt ben ensenyats.

– Es que vull connectar el portàtil a la TV, com ho puc fer? (la pregunta estrella d’aquest nadal! No oblideu regalar-la als nens!)

– Si clar, quines connexions té en el portàtil?

Un tick clarament visible comença a descobrir-se en el seu ull dret, em veig amb una raqueta de ping-pong fotent-li ostia a l’ull que saltarà d’aquí poc.

– … … … … …  Es un portàtil blau…

Ok, gràcies. Són les 10 del matí, em queden moltes hores fins a dos quarts de nou de la nit, jo crec que per avui ja puc plegar. Però no tot han sigut núvols avui, també hi ha hagut clarianes. Per sort, moment com aquests hem salven dels pensaments de llençar a la gent contra la carretera just quan passa l’autobús…

– Bona tarda, vinc a buscar un ratolí en forma de gat de color groc.

Genial!

Tot te un principi

El dia començava de manera normal… Aixeca’t a les 7:50 i ves a esmorzar. En el servei tècnic, igualment, les coses anàvem com casi sempre. Com casi sempre? No! No he fitxat! No soc ningú, la gent em mira diferent, em menyspreen, em mirem com si fos un ser inferior, del Real Madrid! M’assenyalen, es riuen. Però, de cop, sona el telèfon: «Es crema una empresa! Ràpid! Heu de fer 26 hores extres avui sinó explotarà el mon» Jo, tranquil·lament, em fico la jaqueta a l’espatlla i em dirigeixo al meu nou destí en el qual, a les 20:30, plegaré sense problemes:  La botigaaaa!!!

Fa uns dies que estic treballant de comercial en una de les botigues de la meva empresa. No està mal, massa estàtic per al meu gust (i mira que soc gos eh!) El fet de treballar aquests dies a la botigaaaa!! fa que tot el meu potencial com a tècnic informàtic s’evapori una mica, però m’ocuparé de canalitzar tota aquesta energia innòcua i l’enviaré als meus companys que, sense la meva presencia, van una mica perduts i desemparats. No us preocupeu, sobreviureu!!

Les histories que expliqui en aquest blog estan basades en fets reals barrejades amb burrades que s’em vagin acudin a mida que ho vaig escrivint (exemple: torneu a llegir el paràgraf d’abans) L’objectiu es entretenir a les poques persones que em llegeixin i demostrar que els informàtics som friquis, però, que encara ho són més les persones que no en saben tant 😉 I, si pot ser, treure un somriure a aquelles altres persones que el necessiten de tant en tant!

Em dic Ivan, soc un comercial en funcions, i tinc la intenció de explicar-vos les coses que em vagin passant en la meva nova etapa a la botigaaaa!! i, si la cosa va bé, seguir amb les histories de tècnic informàtic, que també en son moltes!

Això es tot just el principi… ja us ho trobareu!