Abans d’aixecar cap mal rotllo o que penseu que soc un putu cabró que no té en compte la opinió i les creences dels demès, vull recordar-vos que la meva única intenció es entretenir una estona sense ferir la sensibilitat dels demès. Si la fereixo en algun moment, demanar disculpes i sinó, que s’aguantin (un altre dia ja demanaré disculpes per això també xD)
¿Qué propósito tiene la vida?
Olles, xarxes islàmiques, «gamuzas», bàscules, un comercial en funcions ha d’estar preparat per respondre a qualsevol petició que ens facin els usuaris… Per desgràcia, a la universitat on anava a fer el cafè quan sortia de treballar, no em van ensenyar mai a respondre a algunes coses. ¿Que propósito tiene la vida?
Una senyora, molt bona persona, m’ha vingut i m’ha fet un dels discursos més impactants que m’han fet mai en la meva vida de comercial i de comercial en funcions… Desprès de passar-se una estona davant del vidre esperant a que se li obrís la porta miraculosament, la senyora s’adona que la porta està un metre a la seva esquerra.
Una senyora, molt bona persona, m’ha vingut i m’ha fet un dels discursos més impactants que m’han fet mai en la meva vida de comercial i de comercial en funcions… Desprès de passar-se una estona davant del vidre esperant a que se li obrís la porta miraculosament, la senyora s’adona que la porta està un metre a la seva esquerra.
Entra i:
– Bona tarda, jo no vinc a comprar res, però tampoc et vinc a vendre! (O_O a quadros m’he quedat) Jo no sóc una persona violenta, sóc una persona de pau…
– Senyora, si va així per la vida segur que no li passarà res dolent (no sabia que dir, m’havia hipnotitzat!)
– Si ja li dic jo al meu metge, però ell em va dir que m’havien d’operar de l’ull per un despreniment de retina i ara no veig per aquest ull (la senyora m’assenyala el seu ull dret mentre jo no dono crèdit. Que té a veure això amb tota aquesta història???)
– (continúa ella) En fi, fill, Quin propósit té la vida? T’ho has propossat mai? Fins a on has d’arribar?
– Jo em proposo moltes coses senyora. Arribaré fins on faci falta…
– Peró, nosaltres estem aquí per un propòsit. Quin és? El de la vida eterna!
I fins aquí hem arribat. El meu límit arriba el moment en el que començo a veure una conversa que traspassa lo terrenal i en que jo no tinc cap ganes de establir en aquest moment!
– Senyora, amb tots els respectes, tinc molta feina. Si no vol comprar res, he de continuar fent el que estava fent (Estic aprenent a fer ganxet i em queda una màniga d’un jersei que vaig començar ahir, quina emoció!!!)
– Llegeix-te aquest llibre! (adivineu el nom del «llibre»? Exacte! ¿Qué propósito tiene la vida?)
– Peró, tot això va de l’església i aquestes coses, oi??? (no tinc ni més tacte ni més coneixement, ho sento!)
– Va sobre el Totpoderós!!! (Un tro al carrer, les llums de la botiga 2 s’apaguen i un llamp la il·lumina tota. Resultat: un ginye de la ostia i els pantalons tacats)
La senyora va marxar desitjant-me que el totpoderós em toqués el cor i que s’alegrava d’haver conegut a una persona tan alta, guapa i forta. Per qui no em conegui, ja sap la meva descripció física (envieu-me un correu per quedar… ;)), per qui em conegui, ja sap que estic mentint…
Una hora abans d’aquest «aconteixement», trobava a faltar els «debajo del mar» i els «lo mas vital». Desprès d’això, me’n vaig oblidar completament. Un parell d’hores desprès, els torno a trobar a faltar…
A tot això, recordar-vos que tot això ho faig amb clau d’humor i que si hi ha algun problema torneu al principi del post i ho entendreu millor. Us torneu a llegir el post o tanque la pàgina i torneu d’aquí un parell d’hores, així tindré més visites i em sentiré més realitzat. Si no teniu cap problema, no cal que torneu a començar, però si torneu al blog d’aquí un parell d’hores també sumareu.
Gracies!
Cròniques d'un comercial en funcions 