La dulce rutina

No, no he canviat l’idioma del blog, simplement ho he trobat mes cool en castellà.

El significat del títol es simple i únicament perquè s’han acabat el fer de comercial diàriament. Ara torna la rutina, el dia a dia, el servei tècnic. I ara pensareu: Putada, ja no ens explicarà anècdotes que li passen a les botigues!! Us equivoqueu!! Per sort o per desgràcia, les anècdotes no passen únicament a una botiga, estan a l’ordre del dia. Nomès dir-vos que el primer dia que vaig tornar al servei tècnic, a la mitja hora d’estar treballant, ja em vaig esbarallar amb una persona… Peró no va haver-hi sang…

Avui, sense anar més lluny, he anat amb un company de feina a Almacelles, a Lleida vamos! El noi amb qui he marxat es la única persona que conec que no ha fumat mai ni ha pres cap substància additiva pero que provoca que una infermera, experta ella, li pregunti si es drogava! Anar amb ell es super divertit! Saps que el dia que surts amb ell estaràs de festa fins tard… i els cap de setmana, ni te cuento!! Es gafe! Pero gafe, gafe!!! Junts, hem aconseguit fites molt grans! Hem aconseguit sortir de casa d’un client a les 10:30 de la nit… quan «només» teníem que configurar una wi-fi. Hem vist com coses que funcionaven perfectament, deixaven de funcionar sense cap tipus d’explicació, hem atropellat a una iaia (bé, això va passar sense ell, però estava aprop i segur que va portar mal karma)

Avui, peró, ens hem superat, hem aconseguit arribar a on encara no estava descobert! Hem descobert una part del mapa i hem pujat un parell de nivells d’experiència. Hem aconseguit que per segona vegada la mateixa empresa deixi de funcionar internet sense, aparentment, una raó en concret. Èpic! Però aquí no acaba la cosa, no tan sols ha deixat de funcionar internet en la empresa, sinó que totes les comunicacions que hi havia en el poble han desaparegut. Telèfons fixes, cobertures de telèfons mòbils, radios, etcètera. Això m’ha portat a fer una petita trucada als meus estimats amics de telefònica i fer un parell de preguntes.

– Buenos dias, le atiende Carlos, que desea?

– Buenos dias, mira, resulta que ha dejado de funcionar internet y me gustaría saber que está pasando

– Si claro, dígame el teléfono

Estaba excitadíssim! M’havia agafat el telèfon un tècnic amb criteri! I semblava que sabía el que deia! Li dono el telèfon i em comunica que, efectivament, hi ha un problema en la línia de telèfon.

– Efectivamente, hay un pequeño problema en su línea telefónica. Los técnicos de campo están trabajando en ello.

– Puedes decirme que pasa? Volia saber si la fí del món s’acostava en forma de interrupcions tecnològiques o si, simplement, el volcà finlandès de nom impronunciable i encara més complicat d’escriure, estava penetrant al país.

– Lo siento, no puedo decirte que pasa.

– Pero no puedes decirme que pasa, ¿por que no lo sabes? ¿O por qué tu no puedes acceder a esa información?

– No, no! No puedo acceder!

– Entonces, ¿puedes decirme si el problema es solo en la empresa o en la zona? Per un colega que val la pena que em toca i semblo tope de borde a l’hora de parlar amb ell!

– Si claro! Efectivamente, me indican que la hay una avería MASIVA en toda la zona y que probablemente tarden bastantes horas en repararla

– ¿Es por eso que toda la cobertura de teléfonos móviles se ha ido al traste también?

– Si, probablemente un nodo se haya averiado, volver a ponerlo en funcionamiento conlleva mucho trabajo.

No donava crèdit al que deia l’home! Desprès, tota la gent va començar a ser conscient del que comportava no tenir cap tipus de comunicació amb la gent que estava més enllà d’un crit. El caos regnava en el poble i tothom va començar a sentir la necessitat imperial de trucar a casa seva per comprovar que no tenien telèfon. Potser eren les típiques persones que diuen: A mi això no em passarà!

La veritat es que ha sigut divertit! I la gent més espavilada dirà: I com es que vas poder parlar per telèfon amb la gent de telèfonica?? Ah!!! Misteris de la vida!!

En fí, penseu en les petites coses que pràcticament no les i fem cas. Son coses que les passem per alt, com si no importèssin, peró estàn per algun motiu. No per petites son menys importants. Queda una mica monyes tot aixó, però es que he vist un capítol d’una serie que m’ha agradat molt! 😉

Bona nit!