…

Els que tingueu un blog sabreu, i els que no ara us ho explico, que ficar títol a un post es molt complicat! Més encara si el contingut del post no es té un tema concret. Quina es la sol·lució? Punts suspensius 😉

Va, si, estic escrivint poc… Ho se! Peró tinc motius de sobra per no haver-ho fet. Diguem que no he escrit perqueeeee… perquè no he volgut, va! Si ja, no es excusa, peró el blog es meu!

Aquests dies estic a la botiga 2, es un altre mon. La sensació de que estas fent alguna cosa malament, es constant…

Perquè??? Perquè????? (crits de centenars de persones preocupades per mi) Ostres! Amb el xivarri de tota la gent preguntant a l’hora fa que no pugui pensar amb claredat. Es molt simple, aviam, faig pudor? Que jo sàpiga, no tinc cap membrana corporal que provoqui una repulsió tan gran com perquè nomes entri la gent mes «guai». I quan dic «guai» es mooooooooooolt irònic… Sort en tinc que, com a mínim, tinc alguna alegria! No es que sigui un gran creient, Peró es que quan el tens a davant, l’únic que pots fer es rendir-te davant d’ell… Si, parlo de Messi! I es que gracies a ell i el Barça, vaig guanyar una porra i un llibre!

Peró tornant al tema que a tots us interessa… ¬¬’ He de reconèixer que els moments en que millor m’ho passo atenent a una botiga, es quan una persona et ve, parla com si entengues (amb la intenció de vacil·lar davant de la persona que l’ha acompanyat, o simplement, perquè es pensa que el que sap es el correcte) i a sobre, esta totalment equivocat!

– Hola bon dia! (Saludo a la parella d’edat avançada que intenta entrar per el costat equivocat de la porta)

– Bon dia, mira tinc un problema. Resulta que ha casa he montat una xarxa islàmica… (al sentir aquestes paraules el meu instin em va obligar a amagar-me sota el mostrador i cridar)

– NOO! CALLI!! Que vindrà el FBI!!!! (De ben segur que aquest home era un espia i volia veure com actuàvem davant de casos de terrorisme…)

Total, em sembla que el pobre home no va acabar d’entendre la broma i aixo que li vaig ficar molta il·lusió. La gent es desagraïda per naturalesa… 😉

En fi, últimament, les meves musses s’han marxat de parranda. No tinc res a escriure i abans d’escriure mes tonteries, millor deixar-ho per demà. Realment no se si el problema es de les musses (n’he tingut mai d’això??) o es meu, ja que la meva memòria a curt termini no aconsegueix retenir mes de 2 hores un succés interessant i el que em passa, em costa recordar-lo. I si el reté, aquest es automàticament substituït per algun altre en quan em passa un altre cosa divertida o veig una tia bona pel carrer!!

Que aquesta es un altre! La botiga 2 es una peixera! Estic pràcticament al centre de la ciutat, tinc una vidriera que des de fora es veu tota la botiga i totes les noies paren a mirar-me quan passen per davant. Per elles, jo dec ser com una especie de panda que esta menjant bambú dins de la seva gàbia i els diverteix mirar-me.

Tinc un parell d’anècdotes de tintes al foc (que se que us agraden), ja us explicaré… o no…

Edito:

¿Que propósito tiene la vida? Penseu…